Tot seguit reproduïm la famosa llegenda,
típica del pobles del Pirineu,
EL GOS NONELL
El Nonell era un xicot de gran bellesa,
amb barba poblada i llargs cabells rossos.
La seva veu enamorava i era tan ben plantat
que no se li resistia cap noia.
Donava paraula de casament i després se n'oblidava, i les noies
es morien de pena, això ho va fer fins a set vegades.
Al final es va trobar amb una noia bellíssima
que li va dir que si es volia casar amb ella s'ho havia de guanyar
i es casaria amb ell si era capaç de seguir-la corrent mentre
ella anava a cavall. Quan feia molta estona que corrien sobre la neu,
la noia li va cantar:
En matares una, en matares dues,
en matares tres, en matares quatre,
en matares cinc, en matares sis,
en matares set i l'octava no la mataràs,
que per ella moriràs.
Nonell veient que se l'havia jugada, en un rampell
de bogeria es maleí ell mateix. es va tornar un gossot gran i blanc
per poder córrer més i encalçar la noia.
El Gos Nonell apareix amb la primera nevada perquè
és ell mateix qui porta la neu d'un lloc a l'altre.
|